La veritable història del «panot» Gaudí
Probablement, una de les obres no arquitectòniques més conegudes i fotografiades d’Antoni Gaudí és el mosaic hidràulic hexagonal que va projectar el 1904 juntament amb la casa Escofet. Dissenyat inicialment per pavimentar els terres de la rehabilitació de la Casa Batlló, al passeig de Gràcia de Barcelona, va ser finalment utilitzat per pavimentar les habitacions de servei de la Casa Milà, situada al mateix passeig i coneguda popularment com «La Pedrera», edifici d’habitatges de concepció visionària que va projectar tot seguit.
El mosaic dissenyat per Gaudí expressa la capacitat del seu autor per innovar. Destaca per la creació d’un paviment monocrom, de format únic i amb suaus relleus on la llum n’esdevé el principal actor. La combinació d’aquesta peça de paviment texturat i ondulant evoca la sinuositat del moviment del món marí, amb referències en relleu a figures botàniques i animals: una estrella de mar, una petxina i un alga.
En homenatge a l’arquitecte, la ciutat de Barcelona va pavimentar l’any 1997 les amples voreres del passeig de Gràcia amb una reedició d’aquest mosaic adaptat a l’espai exterior. El nou paviment, anomenat Panot Gaudí, reprodueix el relleu original en un nou format en baix relleu, gairebé cent anys després que Escofet fabriqués el mosaic hidràulic concebut originalment per a interiors.
