Lungo Mare

Lungo Mare es va materialitzar a partir de 1997 durant unes converses entre Enric Miralles, Benedetta Tagliabue i Emili Farré-Escofet. Es va mostrar per primera vegada al pavelló Mies van der Rohe, amb motiu de la presentació del projecte del parlament d'Escòcia, també d'EMBT. La seva primera instal·lació permanent al parc Diagonal Mar l'any 2001.

“Volíem una peça per al Lungo Mare capaç de ser acollidora com una platja i còmoda com les dunes o les onades del mar. Volíem gairebé un moll de la mateixa platja, però de formigó. La peça s'assemblava a una catifa voladora. Pensàvem així, que podria volar cap a altres llocs i posar-se en altres àrees més urbanes, als parcs, a la gespa, al campus... Vam passar més de dos anys per completar la configuració d'aquesta peça, treballant al taller de prototips en un diàleg estimulant entre nosaltres i la indústria. Amb aquesta complicitat anàvem generant un lloc de trobada... que al final de l'aventura també va reflectir absència i lloc de memòria”.

La col·lecció es compon d'un mòdul A de 4 x 2 m, i dos de menor mida, B i C de 2 x 2 m que provenen de dividir el mòdul A en dues meitats. Formigó modelat de suau acabat superficial i armat amb acer inoxidable. Estampats a manera de formes aleatòries generades pel dipòsit de sorra.

De gran pes i proveïda de sis suports monolítics per al seu posicionament horitzontal, s'instal·la subtilment sobre el terreny sense necessitat d'ancoratges. Disposa de tres punts de desguàs als punts baixos de la seva ondulació.