DIEGO FORTUNATO

Diego Fortunato va néixer una nit austral magnífica a la ciutat de Buenos Aires l’any 1910. La seva producció, inicialment composta per sèries limitades i peces úniques, esdevé en una segona etapa de caràcter industrial. La seva aportació principal és que tracta cada objecte o moble com una forma-funció total, les parts de la qual estan completament interrelacionades, allunyant-se de fragmentacions arbitràries i innecessàries que podrien fissurar el concepte inicial.
Des d’una mirada intuïtiva, la percepció de cada peça es dona de manera immediata i unitària, gràcies al diàleg conciliador que activa l’artista entre el gest propi del cos humà i l’estructura geomètrica proposada. El veritable protagonista de les propostes de D.F. és qui conviu amb elles. Per això, la seva primera intenció remet a la funció i, paral·lelament, a proporcionar sensacions relaxades i reposades, envoltades d’un cert halo de misteri per a aquells que en fan un ús quotidià.
El punt de partida cap a la consecució d’aquests objectius el formula D.F. amb les seves pròpies paraules: el concepte d’“artificial” no existeix. Si l’ésser humà és natural, tot allò que les seves mans o el seu intel·lecte —o com li vulguis dir— produeixen és, per defecte, “natural”.

Text: Tània Costa